Als hivernacles i camps d'Andalusia s'està posant a prova una forma diferent de cultivar tomàquet: en lloc de recórrer tant als fertilitzants químics, s'aposta per activar els propis mecanismes naturals de les plantes mitjançant fongs beneficiosos del sòl. El resultat són tomàquets amb més compostos antioxidants i, alhora, un maneig del cultiu potencialment més sostenible.
Aquesta aproximació, que alguns dels responsables descriuen com una mena de “vacuna natural” aplicada a les tomaqueres, s'ha assajat ja en condicions reals de producció a Granada. La iniciativa combina investigació bàsica i aplicada, amb la vista posada a respondre a una doble demanda: aliments amb més valor nutricional i pràctiques agràries que redueixin l'impacte ambiental sense complicar en excés el treball del pagès.
Una tècnica pionera per obtenir tomàquets més nutritius
El desenvolupament d'aquesta estratègia va a càrrec d'un equip de recerca andalús integrat per especialistes de la Estació Experimental del Zaidín (EEZ-CSIC) a Granada, la Universitat de Sevilla i la cooperativa agrícola SAT Hortoventas, situada a Vendes de Zafarraya (Granada). El projecte ha comptat amb finançament de la Conselleria dUniversitat, Recerca i Innovació de la Junta dAndalusia, a més de suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional.
La clau del mètode consisteix en inocular fongs beneficiosos del sòl a les plantes de tomàquet durant la seva etapa de viver. Aquests microorganismes estableixen una simbiosi amb les arrels i desencadenen a la planta una sèrie de canvis fisiològics que acaben traduint-se en fruits amb majors nivells de carotenoides, sense necessitat de manipulació genètica ni de tractaments químics addicionals sobre el tomàquet.
Els assaigs realitzats indiquen que els tomàquets produïts amb aquesta tècnica presenten entre un 30% i un 40% més de carotenoides, Entre ells el licopè i el betacarotè. Aquests compostos antioxidants s'associen a la protecció de les cèl·lules davant l'envelliment ia la contribució al manteniment de la salut cardiovascular, aspectes cada cop més valorats pels consumidors europeus a l'hora de triar productes frescos.
Un altre element que destaquen els investigadors és que el maneig agronòmic del cultiu amb prou feines s'altera: el pagès segueix treballant amb les mateixes varietats i sistemes de reg i només introdueix una modificació important, que és la reducció de la fertilització mineral estàndard per afavorir la relació entre la planta i els fongs del sòl.
Com funciona aquesta «vacunació vegetal» al tomàquet
Els responsables de lestudi descriuen el procediment com una forma de “vacunació vegetal” aplicada de manera primerenca. A la pràctica, la inoculació de fongs micorrízics arbusculars es realitza en viver, quan les plantes encara estan en safates i abans del trasplantament al camp. D'aquesta manera, les tomaqueres arriben al terra agrícola amb la simbiosi ja establerta.
En produir-se aquesta colonització inicial, els fongs activen a la planta una sèrie de rutes metabòliques relacionades amb la síntesi de compostos antioxidants. La planta, en lloc de rebre una substància externa, respon a la presència del fong incrementant la producció de carotenoides que ella mateixa genera de manera natural durant el seu desenvolupament.
Aquesta interacció no només afecta la qualitat nutricional del fruit. Segons detallen els investigadors, la simbiosi també millora la capacitat de la planta per gestionar situacions d'estrès, com la manca d'aigua, la presència de patògens del sòl o plagues que afectin el sistema radicular. El fong, per part seva, rep sucres produïts per la planta mitjançant la fotosíntesi.
En estudis recollits a la publicació científica Revista de Química Agrària i Alimentària, sota el títol “Carotenoid biofortification in field-grown tomàquet fruits per early inoculation with arbuscular mycorrhizal fungi”, es detalla que l'assaig es va dur a terme en un camp experimental de la cooperativa SAT Hortoventas. Els resultats confirmen que la millora en el contingut de carotenoides es manté en condicions agrícoles reals, i no només en escenaris controlats de laboratori o hivernacle.
Un dels aspectes que subratllen els autors és que no s'introdueix cap substància artificial al fruit. El tomàquet obtingut continua sent el mateix quant a varietat i aspecte, però amb un plus nutricional derivat d'una relació biològica que ja existeix de forma habitual a la natura i que, en aquest cas, es potencia i es gestiona de manera més conscient.
Fongs micorízics: una extensió natural de les arrels
Els fongs micorrízics arbusculars implicats en aquesta tècnica formen part d'un grup de microorganismes que estableixen una relació de benefici mutu amb les arrels de les plantes. A través d'una xarxa de fins filaments subterranis, actuen com si fossin una prolongació del sistema radicular, explorant volums de sòl als quals les arrels per si soles arriben.
Gràcies a aquesta xarxa, les plantes tenen un accés més eficient a l'aigua ia nutrients clau, com a fòsfor i micronutrients, una cosa especialment rellevant en sòls on aquests recursos són limitats o estan poc disponibles. Aquesta millora en la captació de recursos es tradueix en un creixement més equilibrat de la planta i en una capacitat més gran per suportar períodes de sequera o condicions menys favorables.
A més de l'efecte sobre la nutrició, els fongs micorízics contribueixen a activar mecanismes de defensa i resiliència a les plantes. La presència del fong sembla “preparar” el cultiu per respondre de forma més ràpida i eficaç davant de certs patògens del sòl, reduint l'impacte de malalties i disminuint la necessitat d'intervencions químiques intensives.
No obstant, els especialistes adverteixen que aquesta associació fong-planta es veu sovint debilitada en sistemes agrícoles molt intensius. L'ús continuat i elevat de fertilitzants minerals pot trencar, en paraules dels investigadors, la comunicació entre la planta i el fong, fent que la planta depengui gairebé exclusivament de l'aportació química i deixi de buscar l'ajuda d'aquests microorganismes.
Per aquest motiu, la proposta andalusa passa per establir la simbiosi en viver i reduir les dosis de fertilització a camp. D'aquesta manera, l'agricultor no renuncia completament als fertilitzants, però els combina amb la feina dels fongs, cosa que permet avançar cap a un ús més eficient dels recursos sense comprometre'n la producció.
Impacte en la sostenibilitat i l'economia del pagès
Un dels grans avantatges daquest enfocament és la seva possible contribució als objectius duna agricultura més sostenible a Espanya i al conjunt d'Europa. La reducció de fertilitzants tradicionals no només es tradueix en un estalvi directe per als productors, sinó també en riscos menors de contaminació de sòls i aigües subterrànies, un problema recurrent en zones d'horticultura intensiva.
Estudis previs apunten que la combinació de fongs micorízics amb una fertilització ajustada podria permetre retallades entre el 25% i el 50% en l'ús d'adobs minerals. Aquesta disminució encaixa amb les metes del Pacte Verd Europeu, que persegueix una reducció de l'ús d'insums químics a l'agricultura, així com amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU relacionats amb la protecció d'ecosistemes terrestres i la gestió responsable dels recursos naturals.
Des del punt de vista del pagès, la tècnica ofereix un equilibri entre estabilitat productiva i contenció de costos. La investigació remarca que, en els assaigs realitzats, la producció no es va veure penalitzada malgrat reduir la fertilització, i que l'ajustament d'insums pot suposar un avantatge econòmic en un context de preus volàtils dels fertilitzants i pressió creixent per complir exigències ambientals.
L'Administració andalusa, a través de la Junta, també ha ressaltat el valor d'aquesta línia de treball com a exemple de col·laboració entre centres de recerca i sector agrícola. Com que s'ha provat en una cooperativa real, la tecnologia s'acosta al dia a dia de les explotacions, evitant que quedi únicament com un experiment acadèmic difícil de traslladar al camp.
Més enllà del cas concret del tomàquet, els responsables del grup MycoStress -adscrit al Departament de Microbiologia del Sòl i la Planta de l'EEZ-CSIC- consideren que aquest tipus d'estratègies basades en microorganismes del sòl es podrien aplicar a altres cultius hortícoles. La idea és anar configurant un model productiu en què el sòl i la seva microbiologia recuperin protagonisme davant dels insums de síntesi.
Propers passos i possibles beneficis per a la salut
Un cop demostrada la viabilitat del mètode en camp i la seva capacitat per incrementar la concentració de carotenoides als tomàquets, la investigació entra ara en una fase en què s'analitzaran amb més detall els efectes potencials sobre la salut humana i sobre la pròpia sanitat del cultiu.
Entre les línies obertes hi ha la possibilitat de comprovar, a través d'estudis específics, si el consum habitual d'aquests tomàquets enriquits té un impacte mesurable a marcadors de salut, com la protecció davant de l'estrès oxidatiu o determinats paràmetres cardiovasculars. Tot i que ja es coneixen els beneficis generals de carotenoides com el licopè, els científics pretenen avaluar si l'augment d'aquests compostos al fruit comporta diferències apreciables a la pràctica.
En paral·lel, l'equip investigador es planteja aprofundir en el paper que juga la simbiosi amb fongs micorízics en la resistència del cultiu a plagues i malalties. Si es confirma que aquesta associació reforça els mecanismes de defensa de la planta, podria obrir la porta a una dependència menor de fitosanitaris ia un maneig encara més respectuós amb l'entorn.
Tot això s'emmarca en un context europeu en què la demanda d'aliments frescos amb valor afegit i produïts sota criteris de sostenibilitat va en augment. Els tomàquets obtinguts mitjançant aquesta “vacuna natural” per a les plantes encaixarien en aquest perfil, si bé encara queden etapes per recórrer abans que la tècnica es generalitzi i es comercialitzi de forma àmplia.
En conjunt, el treball dels grups andalusos mostra que és possible combinar productivitat, qualitat nutricional i reducció d'insums químics aprofitant relacions biològiques que ja existeixen a la natura. Si les properes fases de recerca confirmen els seus resultats i es consoliden models econòmics viables per al pagès, aquests tomàquets “vacunats” podrien convertir-se en un exemple pràctic de com avançar cap a una horticultura més equilibrada, on la salut del sòl, de la planta i del consumidor vagin de la mà.
