Què és el Projecte Nocilla? Com el que deixa per més tard posar la rentadora o fregar els plats, he posposat durant anys la capbussada al Projecte Nocilla. Solia passar que no ho tenien a la llibreria, d'altres, no tenia diners (freqüent) i, les més de les vegades, recordava les seves males crítiques mentre sospesava si valia la pena tanta despesa per a tan poca pàgina (l'editorial petita Candaya ha tingut els drets en exclusiva fins al 2013).
Resum de Projecte Nocilla
Els més venuts (i Intemperies) de banda, és força probable que el primer de la trilogia, Nocilla Dream, hagi estat el llançament editorial espanyol que més soroll ha generat des del 2006. En tot aquest temps, he coquetejat amb ressenyes que no m'acabaven d'explicar en què consisteix l'anomenat fenomen literari “que va revolucionar el panorama narratiu espanyol” (contracoberta).
Etiquetes com a poesia postpoètica, il·luminació fragmentària, Afterpop, Generació Mutant s'arremolinban en els primers paràgrafs de gairebé tots els escrits sense aclarir-me gran cosa. Potser només provant-la un pugui arribar a assabentar-se de què sap la maleïda Nocilla. O potser a Postposme puguem ajudar una mica. Postpoesia sona diví, però es tracta que ens entenguem.
El projecte nocilla no és una novel·la
Hi ha qui dirà que sí. Però no. Això no és una novel·la. També diran que és poesia (molt d'això a La trilogia de la guerra, llibre que vaig haver d'abandonar). Si ens atenim a les normes merament descriptives i funcionals del que defineix cada gènere, estem davant una cosa que no és ni una cosa ni l'altra. Estem a terra de ningú. Deixem-ho en artefacte literari. Successió de fragments trenats sense aparent centre gravitatori. Historietes trossejades.
Poques historietes ocupen més de dues pàgines, la majoria només una. Es desenvolupen breus trames de forma intercalada perquè, a diferència de Rayuela (en la lectura en sentit tradicional) un fragment no guarda relació (aparent) amb l'anterior. I dic aparent perquè hi ha la gràcia, al pòsit, als ressons.
La lectura a salts que ens proposava Cortàzar en Rayuela no és un mal punt de partida per entendre part del que intenta Fernández Mallo, que també inclou abundants cites, retallades de diaris i (novetat) teories matemàtiques i físiques. Això no és una novel·la, és escriptura conceptual. Llegits els 113 fragments de Nocilla Dream i els 112 de Nocilla Experience al lector li queda un quadre de Basquiat amb xurretons de Kandinsky i acotacions de Newton als marges. I moltes idees. Exemple del fragment 32, pàgina 62:
“Hi ha un principi de Reversabilitat universal pel qual sabem que tot quan no podem veure o detectar amb algun dels nostres sentits, en justa correspondència, tampoc no podrà ni veure ni detectar-nos a nosaltres. Així, els microbis, així el futur, així les estrelles ubicades més enllà del nostre horitzó de successos, així l'interior d'algú que passa i saluda, així el 100% de la gent que ha mort. Quan veiem una pel·lícula no la veiem perquè els seus personatges no ens poden veure. Però per entendre-ho cal imaginar que és com si la norma fos que els fills no s'assemblen físicament a cap dels pares, per no veure's-hi. No és gens fàcil. Però cal entendre-ho.”
El projecte nocilla no és un assaig
Però conté moltes idees. Per començar, idees sobre la mateixa naturalesa de la literatura i el seu consum. Quan l'acció dels personatges comença a arrelar la narració s'acaba i, com un zàping, canviem de fragment.
- Mallo, Agustín Fernández(Autor)
Canviem de canal i la pel·lícula és una altra. Una estructura que remet al zàping oa la manera de pair informació a Internet, amb els seus hipervincles de lectura interruptus que ara ens tenen llegint un article d'opinió sobre Andrés Calamaro, trenta segons després llegint a Youtube la descripció d'un dels seus vídeos i dos minuts després (amb el videoclip a mitges) enviant-ho aa un amic per correu només per prémer ENVIAR i descobrir, mitja vida de Facebook i Twitter després, el terrible embull de pestanyes obertes i oh, larticle de Calamaro a mitges.
Més del 10% de Nocilla Dream són cites d'altres autors. Molts s'hi han emparat per desmerèixer l'obra de l'escriptor gallec. Més tard, la dona de Borges els va superar tots.
Em sembla una dada anecdòtica però no criticable. La idea de consum literari a imatge i semblança de la manera com ens exposem a les dades a la xarxa no s'entendria sense aquesta interpolació d'extractes d'entrevistes, diaris, novel·les, cites o manuals teòrics.
L'anomenat “fenomen literari”, imagino, és aquí, en la manera com tan bé s'ha sabut plasmar aquesta borratxera de paraules i recursos en què vivim i traslladar-la a una cosa tan arcaica i antònima com un llibre de paper amb cobertes i números a les pàgines.
El millor d'aquest experiment de metal·literatura ve quan descobreixes que, encara que comencis pel final o per la pàgina que et doni la gana, l'obra no només segueix tenint sentit, sinó que creix, evidenciant i posant en valor la tesi sobre la qual està construïda.
El projecte nocilla no és un poema
Però les històries que ens expliquen són evocadores. Trames que tornen reflexions i preguntes, fragments que obliguen a la pausa, relectures que ajuden a la comprensió. Diverses de les històries de Nocilla Dream giren al voltant de un àlber ubicat a la carretera més solitària de Amèrica del Nord del qual pengen centenars de sabates. Una parella, un pare i el seu fill, un home que camina solitari... els diferents personatges no interactuen entre ells, i l'arbre és l'únic nexe.
Un nen a la part posterior d'una camioneta divisa una sabata de taló solitari en aquesta mateixa carretera i, pàgines després, en una altra història separada, se'ns explica que una noia perd la sabata per un cop de vent mentre treia el cap les cames per la porta del descapotable. Així tota l'estona, amb la vida i els seus fatals? coincidències com a fons.
Als dos exemples es repeteix l'element sabata, sí. És una cosa que passa amb multitud de coses més entre fragments i entre llibres. Una mena d'ordre de coincidències que torna una sensació d'estranyesa, de petitesa, que tot està dit, tot fet, que se suma a la gran llista d'idees sobre les quals s'esplaia Fernández Mallo
- La massificació de les ciutats (i la seva resposta en forma de personatges que habiten en micronacions fictícies),
- La insignificància de l'ésser humà en comparació amb la superfície total de l'Univers,
- Els avenços tecnològics en paradoxal detriment de la gestió de la informació
- El drama (i l'acudit) de la globalització
- El tot igual-tot diferent del planeta sencer
- L'atzar d'un món que creiem ordenat,
- El caos d'un món que creiem civilitzat
Què modern és el Projecte Nocilla
El valor del Projecte Nocilla està en la modernitat (maleïda paraula). En la capacitat de reconeixement. I no per la inserció d'URLs, entrades de Wikipedia i esments a pel·lícules i grups musicals, sinó per la incorporació i actualització d'uns elements que descriuen la nostra manera de viure en societat. Al reflex de les paradoxes i els sense sentits que es donen en un món superpoblat en què les persones ens semblem més del que ens creiem.
“La fragmentació no la van inventar els moderns” (Albert Lladó dixit). Tampoc Cortàzar ni Foster Wallace. És meritòria la forma de plasmar en un llibre allò del consum encapsulat de dades, la modernesa, però espero que el futur de la novel·la no sigui això. Està bé com a anècdota. Com a obertura de mires.
- Mallo, Agustín Fernández(Autor)
Agustín Fernández Mallo, Projecte Nocilla
Alfaguara, Madrid 2013
574 pàgines | 20 Euros