El pòster honest de Conill Jojo té tota la raó! Fa uns dies ens vam ennuegar d'entusiasme per tot el que hem gaudit Diamants en brut. Avui ens toca enfrontar-nos a l'altre revers d'aquest passadís traïdor i amb goteres que de vegades pot ser la cultura: Conill Jojo. Pel que fa a quines virtuts algú està autoritzat a dir que un esforç de milions de dòlars que ha agradat a molta gent (i que fins i tot té nominacions a l'Oscar) és una pel·lícula que, en el fons, no val la pena? Vet aquí el drama fonamental de tot exercici d'opinió/crítica/anàlisi.
Crítica de JoJo Rabit
Com una pel·lícula de tall tan infantil ha aconseguit colar-se a la llista de les nominades a l'Oscar 2020 és una altra d'aquestes preguntes incòmodes i difícilment resolubles. De fet, tenim un grapat: què pretén aportar exactament Jojo Rabit al gènere de crítica/sàtira al nazisme? Per què tot a Jojo Rabbit (Moonrise Kigdom: Berlin Days) es nota grapejat (El nen del pijama de ratlles, La vida és Bella, Maleïts bastards), i el que no (Taika Watiti interpretant Hitler) resulta cansí?
En quin moment la ironia es torna insuficient justificació pel que molts podrien considerar una desvirtualització flagrant de la realitat? Fa uns dies, crec que va ser a La Sisena, vaig veure com una reportera preguntava a un grup de joves pel significat d'un foli que tenia imprès la paraula Auschwitz.
Cap no sabia què era això.
La major aportació de Conill Jojo al cinema és l'estudi de com se les ha enginyat el seu director per encaixar la presa de Berlín en una pel·lícula per a nens a la qual només li ha faltat que el Führer es tirés cuescos.
Què és això que sento? Potser m'he convertit en un ofendit? Jo?
Un bon resum de Jojo Rabbit en una imatge
Un Hitler una mica pesat
El 2000, encara. Però el 2020 tenim més que deglutit el Hitler de Tarantino, tots ens hem llegit (o vist) Ha tornat i fins i tot a Rick i Morty fan acudits sobre nazis.
El Führer Jim Carrey de Conill Jojo (amb ganyotes a, literalment, cadascuna de les seves escenes) cansa des de la seva primera intervenció. Les aparicions de Hitler (interpretat pel director) són pauses per a la comèdia; monòlegs que res aporten a la trama (un nen fanàtic del nazisme descobreix una nena jueva vivint al seu armari), però que no dubtem que seran inclosos fins a la sacietat en tots els resums futurs de pel·lícules històriques entremaliades: Hitler saltant per una finestra, Hitler parlant amb sang al crani, etc. L'atractiu plàstic i la força visual d'aquest home que encara avui és la personificació número 1 del mal no coneix límits.
Si vam treure Hitler, sincerament, ens vam quedar sense pel·lícula. La història del nen distret parlant com parlen els nens (lobotomitzats), la mare supervivent (Scarlett Johansson) col·laboracionista i que li dóna al vi però sense passar-se, la mongeta innocentíssima i els alemanys victimaris (gairebé) tots se'ns ha fet vella. Saltejar-la amb els Beatles, Bowie o Tom Waits no farà el miracle. Les intervencions de l'amic grassonet són gairebé l'únic salvavides que llança Conill Jojo a l'espectador.
Aquest nen es mereix la seva pròpia pel·lícula ia Postposme lluitarem per ella.
Thomasin McKenzie, l'Anna Frank, és, potser, la major sorpresa i descobriment de Conill Jojo. Tornarem a veure-la aquest any a Top Gun.
Jojo Rabbit seria enlluernador… fa 30 anys
Necessitem avançar de la casella dels Monthy Pyton. Reunir un munt de membres de la gestapo i soldats de la SS per ridiculitzar-los ha de deixar de ser considerat transgressor. O això, o deixem la Segona Guerra Mundial una estoneta en pau.
No farem spoiler, però Conill Jojo acaba exactament com imagines que acabarà. Tot és càndida, fins a les urgents dosis de moralina final. Fa la sensació que només s'han treballat els personatges del nen, la mongeta i la mare. La resta, de còmic. Si és que estem parlant d'una pel·lícula adreçada al públic adult, és clar. En cas contrari, que tinguin la decència de, almenys, no nominar-la cap Oscar, perquè almenys sapiguem que ens exposem durant les properes dues hores.
L'espectador diletant sense massa tradició cinèfila potser pot passar una estona divertida i en família amb Conill Jojo. Per a tots els altres que valorin el seu temps, Conill Jojo és una pel·lícula ràpidament oblidable que no deixa cap pòsit.
5/10