Frases cèlebres del Quixot: De la bogeria a la saviesa

  • Les frases cèlebres de Don Quixot reflecteixen la saviesa i la bogeria dels seus personatges.
  • Cervantes va escriure una obra literària que marca la història i la narrativa europea.
  • Les reflexions de Don Quixot i Sanç són atemporals i universals.
  • El llibre continua sent influent i aporta frases memorables sobre la vida i la humanitat.

Frases cèlebres del Quixot

Cervantes ens ha deixat una gran quantitat de frases cèlebres del Quixot o, més ben dit, del seu gentilhome Don Quixot de la Manxa. Aquestes frases dites pels personatges centrals Quixot i Sancho perduren a les centenars de pàgines d'una de les obres literàries més importants de la història.

Per això, en aquest article volem aturar-nos en algunes de les frases més rellevants de l'obra, frases que es poden aplicar a tots els temps.

Frases cèlebres del Quixot

«En un lloc de la Manxa del nom del qual no vull recordar-me.» potser és una de les frases cèlebres del Quixot, més que res perquè és l'inici d'una història que ha marcat totes les generacions des de la seva primera impressió. Una història on les aventures i les desventures dels seus dos protagonistes ens deixen anècdotes i, sobretot, frases que han de perdurar a la història.

D'aquestes píndoles de saviesa en parlem avui, frases memorables i sàvies que Cervantes va posar en boca dels seus personatges i que avui recopilem. Frases que podrien ser dites per un savi o per un boig, ja que la línia que separa les dues coses sovint és molt fina.

Quixot i Sancho

Don Quixot de la Manxa

Don Quixot de la Manxa és una novel·la moderna escrita per Miguel de Cervantes. És l'obra més destacada de la literatura espanyola i una de les més importants de la literatura universal. El 1605 es va publicar en quatre parts sota el nom de L'enginyós gentilhome el Quixot de la Manxa. Després el 1615 es va publicar una segona part titulada Segona part de l'enginyós cavaller don Quixot de la Manxa. Això va fer que les quatre primeres parts s'agrupessin en una de sola i es publiqués l'obra en dues parts.

Es tracta de la primera obra desmitificadora de la tradició cavalleresca i talls, ja que té un to burlesc. L'obra va tenir una gran influència en tota la narrativa europea considerant-se el millor treball literari mai escrit, és més, va encapçalar la llista de les millors obres literàries de la història, una cosa establerta per la votació de cent grans escriptors de 54 nacionalitats. La seva influència continua sent molt important i les seves frases i diàlegs són coneguts i valorats pel públic amant de les lletres. Per això, cal reunir les frases més cèlebres de les pàgines del Quixot. Per aprofundir més sobre aquesta obra, pots llegir sobre la literatura renaixentista.

De la bogeria a la saviesa

Boig o savi? Com dèiem, una línia fina separa la bogeria de la genialitat. Cervantes, a través de la seva famosa obra segueix atorgant saviesa per a tots aquells que llegeixen la seva història del gentilhome de la Manxa. Però, si no l'has llegit, o simplement vols un record de les seves frases més importants, brillants i sàvies, aquí en deixem un recull d'algunes:

1. Amistats que són certes ningú les pot torbar.

2. El que cau avui, demà es pot aixecar.

3. La virtut més és perseguida dels dolents que estima dels bons.

4. Confia en el temps, que sol donar dolces sortides a moltes dificultats amargues.

5. Cels, ganivets de les esperances més fermes!

6. La lloança pròpia envileix.

7. No hi ha llibre tan dolent que no tingui res de bo.

8. La ingratitud és filla de la supèrbia.

9. Senyor, una oreneta no fa estiu.

10. La raó de la desraó que es fa al meu cor, de tal manera la meva raó s'enfraqueix, que amb raó em queixo de la vostra fermosura.

11. Al bé fer mai no li falta premi.

12. Les tristeses no es van fer per a les bèsties, sinó per als homes; però si els homes les senten massa, es tornen bèsties.

13. Com a mínim i sopar menys, que la salut de tot el cos es forja a l'oficina de l'estómac.

14. La música compon els ànims descompostos i alleuja els treballs que neixen de lesperit.

15. La sang s'hereta i la virtut s'aquista; i la virtut val per si sola allò que la sang no val.

quixot

16. Oh, memòria, enemiga mortal del meu descans!

17. Aquesta que anomenen Fortuna és una dona borratxa i antojadiza, i sobretot, cega, i així no veu el que fa, ni sap a qui enderroca.

18. La ploma és la llengua l'ànima; quins siguin els conceptes que s'hi van engendrar, aquests seran els seus escrits.

19. Per la llibertat, així com per l'honra, es pot i cal aventurar la vida.

20. Venturós aquell a qui el cel va donar un tros de pa, sense que li quedi obligació d'agrair-li-ho a un altre que al mateix cel!

21. Si potser dobleguessis la vara de la justícia, no sé amb el pes de la dádiva, sinó amb el de la misericòrdia.

22. Bec quan tinc gana, i quan no la tinc i quan m'ho donen, per no semblar o melindrós o malcriat.

23. I així, del poc dormir i del molt llegir, se li va eixugar el cervell.

24. L'any que és abundant de poesia, sol ser-ho de gana.

25. No fuig el qui es retira.

26. I veurà el molt que té amb tu més força la raó que la gana.

27. Dissabte, Sancho, que no és un home més que un altre si no en fa més que un altre.

28. Oh bella ingrata, estimada enemiga meva!, de la manera que per la teva causa quedo: si agradares d'córrer-me, teu sóc; i si no, fes el que et vingués en gust, que en acabar la meva vida hauré satisfet la teva crueltat i el meu desig.

29. Casaments de parents tenen mil inconvenients.

30. Mireu la vostra mercè -va respondre Sancho- que aquells que s'hi assemblen no són gegants, sinó molins de vent, i el que en ells semblen braços són les aspes, que, voltejades del vent, fan caminar la pedra del molí.

31. Cadascú és com Déu el va fer, i encara pitjor moltes vegades.

32. Com que no estàs experimentant les coses del món, totes les coses que tenen una mica de dificultat et semblen impossibles.

33. Encara entre els dimonis n'hi ha uns de pitjors que d'altres, i entre molts mals homes hi sol haver algun de bo.

34. No saps tu que no és valentia la temeritat?

35. La fortuna sempre deixa una porta oberta a les desgràcies, per donar-li remei.

Article relacionat:
Característiques de la literatura Renaixentista

I tu, t'atreveixes a caçar gegants?