Molta gent no ho sap, però el totpoderós servei de transmissió Netflix va començar sent una companyia de lloguer de pel·lícules en DVDs. La idea era simple. Com ara, havies de triar què veure a un ordinador connectat a Internet. La diferència ve en el que passava després: la pel·lícula te la portaven a casa, via postal i amb els ports de la devolució ja pagat. Corria l'any 1998 i es podria imaginar poc el seu CEO, Reed Hastings, que dues dècades després aquella empresa que va començar amb 30 empleats estaria desemborsant milers de milions de dòlars en la producció de sèries, pel·lícules i documentals. Tot i el seu voluminós deute i l'aparició de més competidors, per a aquest 2020 Netflix planeja una despesa rècord. Una pluja de diners Netflix en tota regla.
Netflix es gastarà molts diners. En concret, uns 17.300 milions de dòlars aquest any només en creació de contingut propi, segons llegim a Deadline sobre les prediccions de Dan Salmon, de BMO Capital Markets. És important destacar que les seves anàlisis d'anys anteriors no van ser gens desencertes.
Netflix, a qui sembla mai acabar-se els diners, encadena ja cinc anys consecutius de dispendi frenètic i nosaltres que ho celebrem. La companyia va invertir poc més de 15.000 milions el 2019, 12.000 milions el 2018 i 8.900 milions el 2017. Recordem, i tot va començar amb un videoclub amb un catàleg de 925 DVD.
Una frase bé val per resumir tot l'assumpte. Netflix avui és una companyia que, a més de tenir la millor? oferta de sèries, pel·lícules i documentals, es permet fondre's 160 milions d'euros a l'última malifeta de Martin Scorsese, L'irlandès.
L'època daurada de Don Dinero Netflix?
A més de pels números, el catàleg recent de Netflix crida per si mateix que alguna cosa està canviant. Només en el darrer trimestre del 2019 hem pogut gaudir de Els dos papes, l'irlandès, Història d'un matrimoni o la sorprenent Don't fuck with cats. Per no parlar de joietes, una mica menys recents, com Bird box: A cegues, La balada de Buster Scruggs, Roma. Si incloem les sèries a l'equació, l'assumpte se'ns ensorra: Mindhunter, Witcher, Crown, House of Cards, Stranger Things, Narcos… Tindríem títols per fer desplaçar una bona estona. I tampoc no és pla.
Dit això, no ens tornem bojos tan aviat. Al deute de més de 13.000 milions de dòlars que té Netflix cal sumar la trucada streaming de guerres que, ara sí que sí, implosionarà al llarg d'aquest 2020. Aquells que pensin que en aquest ecosistema de vídeo sota demanda ja no hi ha lloc per a ningú més (HBO, Amazon Prime, Disney Plus al març) que es lliguin els mascles. Als Estats Units, on també opera la popular Hulu, estan a punt de donar la benvinguda a HBO Max, Peacock (de la NBC, el nom al·ludeix al paó del seu logotip) i Quibi. Es comenta, a més, que per aquí circula una cosa anomenada Sky.
Quantes plataformes de transmissió caben al mercat?
Techradar ho resumeix molt bé: In 2020 we'll llegiran how many streaming services are too many.
«La televisió per streaming solia ser molt més simple. Encara que poder triar sol ser bo per al consumidor, aquí cal veure si aquest és el cas, fins i tot si es tradueix a tenir més contingut grandiós del que puguem veure. La dominació de gegants com Netflix, Amazon Prime Video i Hulu posa els teus programes favorits en un nombre finit de llocs. El 2020, si ho vols veure tot als EUA, simplement et costarà més diners».
TechRadar
Fa vint anys, als Estats Units, estirar al límit el statu quo significava poder demanar-li El gran Lebowski al carter. Si mai haguéssim cregut possible tenir un repertori semblant d'empreses desesperades perquè les triem a elles per donar-li al play, potser avui tampoc no estem en condicions de projectar el panorama que ens espera. Fa uns dies Vox va publicar un article que potser serveixi de pista: Un 25% dels espectadors de Netflix a iPhone també veuen Disney +.
I si la resposta a aquesta guerra és que no té perquè haver-hi guerra? De veritat hi ha pastís per a tots? De veritat hi ha temps per veure-ho tot?
Consumeix, devora-ho tot. Per quin capítol vas? Una nova estrena cada dia. Sense temps per assimilar. Pantalles miris on miris. Consumeix i no miris enrere.